Les paraules angleses provenen de diverses fonts, ja que la llengua es va modelar per la influència de moltes llengües i cultures més antigues i diferents. Com és d'esperar, això vol dir que moltes paraules angleses provenen d'altres religions i cicles mitològics.

El que et pot sorprendre, però, és que la gran majoria d'elles provenen d'una cultura antiga a la exactament l'extrem oposat d'Europa. Aleshores, quines són les 10 paraules angleses amb orígens mitològics més utilitzades?

Com passa amb moltes altres coses a Europa, molts dels orígens orígens de les paraules que esmentarem a continuació és l'antiga Grècia. Tot i que hi ha poc o cap contacte directe entre l'antiga Gran Bretanya i Grècia, ja que el llatí va servir de mediador entre les dues cultures.

Pànic del déu grec Pan

El grec el déu Pan és famós com el déu del desert, l'espontaneïtat, la música, així com els pastors i els seus ramats. Res d'això sent massa pànic, però el déu Pan també era conegut per la seva capacitat d'exercir un control emocional sobre les persones i portar-les a explosions de por significativa, és a dir, pànic .

Echo com la nimfa grega de la muntanya

Una altra paraula comuna que molts no s'adonen que ve directament del grec és eco . Aquest és el nom d'una altra criatura mitològica, aquesta vegada una nimfa.

Preciós, com la majoria de les altres nimfes, Echo va cridar l'atenció del tro.déu Zeus , el déu principal de l'antiga Grècia i marit de la deessa Hera . Enfadada perquè el seu marit tornava a ser-li infidel, Hera va maleir la nimfa Eco perquè no pogués parlar lliurement. A partir d'aquell moment, Echo només va poder repetir les paraules que altres li havien dit.

Cereal del nom de la deessa romana de l'agricultura

Per a un breu canvi a l'antiga Roma, cereal és una paraula moderna que en realitat prové del nom de la deessa Ceres , la deessa romana de l'agricultura. Aquesta connexió no necessita explicació, ja que aquesta deessa agrícola també s'associava amb els cultius de cereals, la mateixa cosa de la qual està fet el cereal.

Eròtic de The God Eros

Un altre déu grec el nom del qual fem servir força sovint. és Eros, el déu grec de l'amor i el desig sexual . La paraula eròtic prové directament d'ell tot i que hi ha altres divinitats gregues de l'amor i el desig com Afrodita .

Caritat del grec Charis o Gràcies

La paraula Caritat prové d'una deïtat grega menys coneguda o, en aquest cas, de les Tres Gràcies de la mitologia grega. Anomenades Aglaea (o Esplendor), Euphrosyne (o Mirth) i Thalia o (Bon ànim), en grec les Gràcies es deien Charis ( χάρις ) o Caritats . Conegut per simbolitzar l'encant, la creativitat, la bellesa, la vida, la natura i la bondat, elLes caritàries solen estar representades en pintures i escultures antigues.

Música i muses a les muses gregues antigues

Hem agrupat aquestes dues paraules per la senzilla raó que totes dues provenen del mateix lloc. – les muses gregues antigues . Deïtats tant de l'art com de la ciència, el nom de les muses es va convertir en una paraula per a la inspiració i el gust artístic, però també es va convertir en la paraula moderna per a música no només en anglès sinó en gairebé totes les llengües europees. també.

Curiosament, la paraula en anglès antic per a música era en realitat drēam , és a dir, la paraula moderna somni. Tots els altres idiomes que utilitzen la paraula música avui també tenen els seus propis termes antics equivalents a drēam, que demostra fins a quin punt s'ha d'establir musa/música en tantes cultures.

Fúria com a The Greek Fries.

Va passar una transició lingüística molt semblant amb la paraula fúria que prové del grec Fúries, les deesses de la venjança. Com la música, la fúria va viatjar del grec al romà, després al francès i l'alemany, i a l'anglès. Potser la fúria no s'hagi convertit en tan universal com la música, però la seva variació encara es pot veure en nombroses altres llengües europees que també la van prendre del grec.

Terra del nom d'un dels tres destins

El drap és tan comú d'una paraula avui com un material, però la majoria de la gent no té ni idea d'on prové la paraula. No obstant això, molts ho han sentitde les tres gregues Moirai o Fates : les deesses gregues responsables de com el destí del món estava a punt de desenvolupar-se, semblant a les Norns de la mitologia nòrdica .

Bé, una de les Fates gregues es deia Clotho i ella era l'encarregada de filar el fil de la vida. Sabent això, el "fil" entre la deessa i la paraula anglesa moderna es fa evident.

Mentor de l'Odissea

La paraula mentor en L'anglès és bastant reconeixible: un professor savi i inspirador, algú que pren l'estudiant sota la seva ala i no només els ensenya alguna cosa, sinó que els "mentora"; una experiència molt més gran i completa que només ensenyar.

A diferència de la majoria d'altres. termes d'aquesta llista, mentor no prové del nom d'un déu, sinó d'un personatge de Homer's The Odyssey . En aquest poema èpic, Mentor és un personatge senzill a qui Odissea confia l'educació del seu fill.

El narcisisme del narcisista

El narcisisme és un terme que sovint llancem amb força facilitat, però que en realitat es refereix a un autèntic trastorn de la personalitat. Es creu que al voltant del 5% de les persones a la Terra tenen narcisisme maligne, l'extrem més dur del narcisisme, amb molts altres que es troben en un espectre entre això i la "normalitat". els orígens provenen d'un mite grec bastant simple: el de Narcís , un home tan bonic i ple de si mateix que literalment es va enamorar del seu propi reflex i va morir d'aquesta addicció.

Altres paraules angleses interessants amb orígens mitològics

Per descomptat, hi ha molt més que deu paraules en llengua anglesa que provenen de les mitologies. Aquí teniu alguns altres exemples que us poden interessar:

• Europa – De la bella princesa Europa de la qual s'enamora Zeus
• Cronologia – Del nom del déu Cronos, el déu del temps
• Iridiscent – Del nom de la deessa grega Iris, deessa de l'arc de Sant Martí
• Fòbia – Del déu grec de la por Phobos
• Nèctar – Com en la beguda grega dels déus anomenada nèctar
• Mercurial – Del déu romà Mercuri
• Zèfir – Del nom de Zèfir, el déu grec del vent de l'oest
• Jovial – Procedent de l'altre nom del déu romà Júpiter – Jove
• Hermafrodita – Com en el déu grec Hermafrodit, fill d'Afrodita i Hermes, el cos del qual estava unit al d'un nimfa
• Oceà – Curiosament, aquesta paraula prové del nom del déu grec Okeanus que era un déu fluvial
• Atles – Del famós tità que tenia el món sencer sobre les seves espatlles
• Ne mesis – Aquest és el nom de la deessa grega Nèmesis, una deessa de la venjançaespecíficament contra les persones arrogants
• Divendres, dimecres, dijous, dimarts i dissabte – Per fer un descans de tots els déus grecs, aquests cinc dies de la setmana reben el nom dels déus nòrdics Frigg (divendres), Odin o Wotan (dimecres), Thor (dijous), Tyr o Tiw (dimarts) i el déu romà Saturn (dissabte). Els altres dos dies de la setmana, diumenge i dilluns, reben el nom del sol i la lluna.
• Hipnosi – Del déu grec del son Hypnos
• Letargia – Com al riu grec Lethe que fluïa per l'Inframón
• Tifó – De Typhon, el pare de tots els monstres de la mitologia grega
• Caos – Com en el Khaos grec, el buit còsmic arreu del món
• Flora i Fauna – De la deessa romana de les flors (Flora) i el déu romà dels animals (Faunus)
• Heliotrop – Com en el tità grec Hêlios que controlava les sortides i postes de sol
• Morfina – De Morfeu, el déu grec del son i dels somnis
• Tantalize – Del malvat rei grec Tàntal
• Halcyon – Com en el llegendari ocell halcyon grec que podria calma fins i tot els vents i les onades més forts
• Licàntrop – El primer mite sobre licàntrops o homes llop és el de l'home grec Licaó que va ser castigat a convertir-se en llop perquè havia recorregut al canibalisme.

En conclusió

Si bé l'anglès és unbarreja d'altres idiomes com l'anglès antic, el llatí, el cèltic, el francès, l'alemany, el nòrdic, el danès i més, la majoria de les paraules procedents d'aquestes cultures no tenen orígens mitològics. Això és en gran part perquè l'església cristiana no volia que altres religions influïssin en la vida quotidiana de la gent. També és probable que totes aquestes cultures eren molt properes i conegudes pel poble anglès.

Per tant, utilitzar termes religiosos i mitològics de cultures properes per formar substantius, denominatius, adjectius i altres paraules hauria estat estrany. al poble anglès. Prendre paraules del grec antic, però, era més agradable. La majoria dels anglesos de l'Edat Mitjana probablement ni tan sols es van adonar d'on eren aquestes paraules. Per a ells, paraules com echo, eròtic o mentor eren "paraules angleses tradicionals" o, en el millor dels casos, pensaven que aquestes paraules provenien del llatí.

El resultat final és que ara tenim desenes de paraules angleses. que són literalment noms dels antics déus grecs i romans.